MIAS Architects

El Projectee va suposar una oportunitat per tornar al barri  d’una manera interesada; es tractava ja no d’una visita lúdica, d’un descubrir la seva gent, els seus bars, el seu aroma... sinó més bé d’una comprovació del lloc amb l’afany d’identificar allò  que ens permeti revelar les seves qualitats i poder-lo descriure d’una manera precisa a propòsit d’un Projectee.

Un intent, en definitiva, de voler explicar una realitat, d’oferir un nou i més complet sentit a un Projectee d’arquitectura, més enllà de resoldre un programa, un encàrrec.

Ja en el concurs per el mercat vam fer un collage amb uns peixos fantàstics de Cesar Manrique, uns dibuixos per nens que podien contenir i explicar l’alegria d’aquesta gent, la seva vitalitat, la seva energía, la seva il·usió a pesar de moltes, sovint, dificultats.

En realitat el Mercat sempre ha estat un element de cohesió social del barri, un referent, a voltes quasi secret i solament visible  per als seus habitants.

Aquesta condició de densitat que té el mercat en relació a la ciutat havia  de ser una condició  del Projectee, de manera que l’edifici i el seu entorn més immediat realment esdevingués punt de referència clar d’aquesta petita part de la ciutat de Barcelona.

I sorpren encara ara, al recòrrer novament en la memòria aquesta construcció, que hem compartit amb els veins, amb els treballadors... la construcció final feta per peces, por petits trossos d’una realitat més gran; l’ensamblatge d’aquestes peces, d’aquests fragments,  tallades en taller previament, per fer possible el seu transport, i la seva entrada pels estrets carrers fins arribar a l’espai destinat de mercat.

El mercat vol formar part del barri, de la seva trama urbana, i es dirigeix cap  a les places anterior i posterior.